Per indicar que qui té abundància és qui menys en frueix, hi ha tot un seguit de refranys en català, com ara:
A cal ferrer, ganivet de fusta.
En casa del ferrer, ganivet de fusta.
En casa del ferrer, ganivet fuller.
A cal sabater, sabates de paper.
En casa del ferrer és de fusta el ganivet.
El [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els noms de lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
i té un negoci, ho compra tot en línia per mitjà d'una aplicació de comerç mòbil.
L'adjectiu mòbil, que té el sentit de 'relatiu o pertanyent als dispositius electrònics mòbils', s'utilitza també en altres termes com ara negocis mòbils, administració mòbil, govern mòbil o aprenentatge mòbil.
[...]
judicial i l'article 178 de la Llei d'enjudiciament civil, ha complert el secretari o la secretària de manera prèvia a la resolució judicial, no és indispensable i, tot i que es podria fer servir una fórmula com ara Havent-se-me'n donat compte, és preferible suprimir aquesta construcció. [...]
hauria d'ésser avançat'. Per exemple: Ha dit que quan arribaríem ho tindria tot a punt, i quan hem entrat a la sala el més calent era a l'aigüera, no hi havia ni el projector instal·lat. [...]
darrers anys de projectes i il·lusions.
Us fem arribar tot el suport en aquests moments tan difícils i estem a la vostra disposició per a qualsevol cosa que pugueu necessitar.
Us saludem ben afectuosament.
Berta Prats Civit
Cap de Projectes
Badalona, 3 de febrer de 2014
[...]
El verb unir significa 'formar (amb dues o més coses) un tot'. Exemples: Podem obtenir fang unint aigua i terra vermella. L'ànima s'uneix amb el cos. Unir-se liberals i conservadors.
Pel que fa a l'ús del verb unir-se a amb el sentit de 'manifestar-se completament d'acord amb una idea o [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
va amb majúscula inicial. Per exemple:
el carrer Gran
la plaça de Sant Jaume
la plaça Reial
la travessera de Gràcia
la rambla de Catalunya
el passeig de la Devesa
el passatge d'Alió
la ronda del Mig
el pla de Palau
el moll de la Fusta
Hi ha, però, algunes excepcions (poques), que són aquelles [...]
santa Maria, etc. Per exemple:
Va abocar tot el que hi havia a la cassola a les escombraries sense pensar-s'ho dues vegades.
Va etzibar-li que no li agradava treballar en aquelles condicions com aquell qui res.
Se'n va a fer la volta al món sense encomanar-se a Déu ni al diable.
[...]
. Per exemple:
La parella i els fills li van marxar de vacances i es va quedar tot l'agost sola a casa.
Aquest cap de setmana, com que té el camp lliure, ha muntat una festa al pis.
Això de no tenir la família a casa no m'agrada: hi ha massa silenci.
[...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.